Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
Wonder – EF Style
SEARCH

Wonder

Wonder

Direcció: Stephen Chbosky

Intèrprets: Jacob Tremblay, Julia Roberts, Owen Wilson, Izabela Vidovic

País: Estats Units

Durada: 103 minuts

Any: 2017

Gènere: Drama

Adaptació de l’obra de RJ Palacio, es tracta de la història d’Auggie (Jacob Tremblay), que va néixer amb una estranya malaltia coneguda com disostosi mandibulofacial i que, per tant, no només brega amb les dificultats típiques de qualsevol nen de 10 anys, sinó que també ha de conviure amb una cruel malformació facial. Després d’haver estat educat durant anys a casa i, per tant, aïllat dels altres nens, els seus pares (Julia Roberts i Owen Wilson) decideixen que ha arribat el moment que s’enfronti a aquesta jungla coneguda com a escola.

“Posats a triar entre tenir raó i ser amable, és millor ser amable”

En el món de ‘Wonder’ els problemes econòmics o les ansietats pròpies del món laboral no existeixen. Tothom viu en cases fantàstiques; als carrers no hi ha captaires ni brutícia. Auggie té una família infinitament comprensiva i sol·lícita. A l’escola troba professors sensibles i inspiradors i companys de classe majoritàriament disposats a acceptar la seva aparença i apreciar la seva intel·ligència, i fins i tot els pocs xavals que inicialment abusen d’ell acaben penedint-se i es disculpen.

“Posats a triar entre tenir raó i ser amable, és millor ser amable”, diu algú al principi de ‘Wonder’, i aquesta màxima il·lustra cadascuna de les escenes de la pel·lícula. En lloc de fer una pel·lícula veraç i reflexiva, el director Stephen Chbosky ha preferit fer-ne una d’afectuosa, i plena de bones intencions i missatges a favor de la tolerància i la cordialitat que mai sonen del tot sincers.

Assegurar la resposta emocional

En general, Chbosky afligeix una necessitat gairebé malaltissa d’esquivar qualsevol qüestió espinosa derivada de la seva premissa, i d’assegurar-se que res del que succeeix en pantalla perjudiqui de veritat o si més no amenaci els personatges. Amb aquesta finalitat la pel·lícula recorre de forma creixent a la manipulació, encadenant seqüències cada vegada més sentimentals -algunes fins i tot protagonitzades per un gosset- per assegurar la resposta emocional de l’espectador.

Inevitablement, en el procés, es troba al llindar de trivialitzar les enormes dificultats que es veuen obligats a afrontar els discapacitats o el que són, simplement, diferents.

You May Also Like

Leave a Reply