Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
Andrea Francisco: “La moda és, en certa manera, un art” – En Femení
SEARCH

Andrea Francisco: “La moda és, en certa manera, un art”

Andrea Francisco: “La moda és, en certa manera, un art”

Andrea Francisco té 28 anys i acumula més de 67.000 seguidors a Instagram. Va ser una de les blogueres pioneres a Andorra amb el seu projecte Another Fashion World que va encetar el 2013. Va néixer a Portugal però va arribar a Andorra de molt petita, gairebé alhora que començava a manifestar el seu gust per la moda. Juntament amb els viatges, aquestes són les seves dues passions que, gràcies a les seves habilitats d’autodidacta, comparteix amb el món a través d’Internet amb un estil fresc, desimbolt i molt personal.

 

Quants anys tenia quan va començar el seu projecte d’Another Fashion World i com va sorgir la idea?

Des de ben petita, sempre m’ha agradat la moda des dels 18 anys he fet desfilades a Andorra i a Espanya per a diferents cadenes. Quan vaig obrir el blog tenia 23 anys i va néixer perquè vaig descobrir les primeres blogueres a Espanya i vaig pensar: “Per què no si a mi també m’agrada la moda?”.

Ja han passat cinc anys, una eternitat per als avenços digitals, com ha evolucionat?

Amb el temps els blogs han perdut força i ara el que més segueix la gent és Instagram perquè cada vegada tendim a llegir menys i prioritzem veure una foto i poder posar un like o un comentari breu de pressa. Temàticament, al principi el bloc era molt enfocat en moda i jo sortia poques vegades a les fotos. Més tard vaig començar a donar rellevància als meus looks i ara ja és una barreja de moda, viatges i lifestyle. L’experiència també ha col·laborat en l’evolució del producte, al principi no saps molt bé per on tirar i després comences a enfocar-te en el que t’agrada i en el tipus de fotografia que més encaixa amb el que vols mostrar.

També té un canal a YouTube, oi?

Sí, YouTube crea un vincle diferent amb els seguidors que fa que sentin que et coneixen i t’apreciïn, a mi em passa amb vloguers que segueixo. Potser a Instagram la gent no et coneix, només veu la foto. Crec que també ha canviat que els influencers ara són més transmèdia, abans cada un es limitava a una única xarxa i ara tenen presència a totes. Pel que fa a la temàtica, a YouTube parlo sobre un tema concret com poden ser pentinats o combinació de peces de roba, de manera molt més creativa.

La seva xarxa per antonomàsia és Instagram, on té més seguidors i és més activa. Què en pensa de l’anunci de permetre vídeos de fins a una hora?

Ara mateix no tinc intenció de fer res amb Instagram TV perquè tinc el meu canal de YouTube que m’agradaria potenciar i reprendre. Potser en el futur, no tinc temps per a tot.

“Moltes vegades l’objectivació de la dona està en la persona que mira i no en el fet en sí”

Com s’ho fa per gestionar tot l’engranatge d’Another Fashion World?

Ho faig tot jo, sóc autodidacta. Quan vaig començar amb el blog no tenia ni idea de res però em vaig informar i vaig aprendre. A part tinc un fotògraf que em fa les fotos però l’edició la faig jo. A més, no em dedico al 100% a fer d’influencer, necessito mantenir la meva feina i des d’Andorra és encara més complicat perquè aquí no es fan moltes accions i gairebé tot el que es fa és a Espanya.

I no es cansa?

He de combinar tot encara que és complicat però és la meva passió i li dedico moltes hores, gairebé tot el meu temps lliure. Quan viatjo no descanso al 100% perquè sempre estic fent fotos, vídeos o alguna cosa. Això és un projecte 24/7, estàs tot el dia pensant en els vídeos, en les fotos, què pots millorar, què li pot agradar a la gent. Cal ser molt constant i estable.

Quin és el seu protocol per tractar els comentaris que rep a través de les xarxes o el blog?

Intento contestar a tothom. De moment, no he tingut cap persona que m’hagi dit res de dolent a Instagram però sí a YouTube. Els responc des del respecte, encara que aquesta persona no n’hagi tingut amb mi. De les crítiques constructives n’intento aprendre però hi ha gent que només vol fer mal. Intento posar-me en la pell de l’altra persona i tenir una mica d’empatia. També s’ha d’entendre que no li pots caure bé a tothom.

Des de quina perspectiva tracta el món de la moda? Què vol mostrar a través de les seves propostes?

Crec que la moda és una manera d’expressar-se, a través de la qual mostrem més com som del que ens pensem. El meu estil sempre ha estat entre rocker i americà, m’encanta l’estil americà i el vintage, el dels anys 80. Crec que en certa manera, la moda és un art. La meva intenció no és, en cap cas, intentar inculcar res, simplement expressar-me i inspirar a les persones. També intento que l’estil que ensenyo sigui una mica diferent.

“Al meu armari no falta mai la biker de cuir negre, la porto gairebé tot l’any”

Està d’acord amb l’afirmació que les modes estan desapareixent i tots els corrents s’estan barrejant?

Crec que pots vestir com vulguis, encara que no estiguis enfocat en un estil concret, i que ho pots barrejar tot, mentre hi hagi una harmonia.  No considero que jo particularment segueixi cap moda, agafo idees de diferents orígens i les porto al meu terreny.

Pensa vostè que hi ha alguna peça de roba que no pot faltar a l’armari?

Al meu, no falta mai la biker de cuir negre, la porto gairebé tot l’any. A l’estiu m’agrada portar shorts o la granota perquè és molt fresqueta i molt fàcil de portar: una sola peça i amb unes sabates i una bossa de mà ja vas bé. A l’hivern, una jaqueta de pèl artificial, no porto mai pells naturals.

Segueixes algun dissenyador d’Andorra que pugui recomanar?

El José Fuentes, que és de Barcelona però viu al Principat. Vaig portar un vestit seu a la presentació d’una pel·lícula, un vestit negre amb obertura a la cama i va agradar moltíssim. Realment, era preciós. I sí, anirem fent cosetes junts, és probable que algun cop torni a portar alguna de les seves creacions.

Com li va arribar l’oportunitat de col·laborar amb marques grans com Desigual o Custo?

Amb Custo, abans de tenir el bloc vaig fer un parell o tres de desfilades a Pyrenées. L’oportunitat amb Desigual ha arribat aquest any a través de Via Moda i em va fer molta il·lusió el reconeixement com a bloguera. Tant de bo segueixi així. També he fet alguna coseta amb Reebok. Intento també col·laborar amb botigues del país petites o amb dissenyadors per intentar ajudar-nos entre tots.

“No considero que segueixi cap estil en concret, agafo idees de tots i les porto al meu terreny”

Si algú li digués que parlar tot el dia de moda és frívol i objectiva el cos de la dona, com rebatria l’argument?

En primer lloc, també hi ha homes que són influencers o que tenen blocs de moda.  Pel que fa al cos, crec que el que s’hauria de fer és deixar de tractar com un ésser únicament sexual a la dona, tant homes com dones tenim un cos que no és més que això. Moltes vegades crec que el problema el té la persona que mira i no la persona del cos assenyalat, és la mentalitat de l’observador que li fa veure coses on no hi ha. Si porto un vestit o un short, se’m veuen les cames i punt.

A part de la moda, els viatges l’apassionen. Quin repetiria sense cansar-se’n?

Cada estiu vaig a la Costa Brava però més enllà d’això intento no viatjar al mateix lloc mai perquè m’encanta viatjar i hi ha molts llocs nous per conèixer. Intento descobrir dues destinacions noves cada any. Però tot i així hi ha alguns llocs que repeteixo i redescobreixo amb gust, com Madrid i París on he viatjat per feina aquest any.

Un lloc al qual no tornaria?

No tinc mals records de cap viatge però sempre prefereixo arribar a una ciutat nova, en lloc de repetir.

Un viatge que li faci molta il·lusió?

Fa molts i molts anys que m’agradaria anar al Japó, espero que el somni es pugui complir algun dia. També m’agradaria fer ruta per la costa oest dels Estats Units, perquè només conec la costa est i Florida.

Un racó d’Andorra que l’enamori?

Si soc sincera he de dir que no soc molt de muntanya, em sento una persona de mar. Potser és perquè m’agrada molt veure la línia de l’horitzó i trobo que no hi ha res com una posta de sol en què es veu desaparèixer l’astre darrere d’aquesta línia. Per a això a Andorra opto per alguna planícia prou elevada com per tenir bones vistes, la panoràmica des de casa meva m’agrada molt, permet una mirada àmplia sobre la vall.

“Sóc autodidacta. Quan vaig començar el blog no tenia ni idea de la tecnologia, però em vaig informar i vaig aprendre”

 

Fotografia: Maricel Blanch

MUA: The Hair Spa (THS)

Espai: Hard Rock Café

Entrevista: Mireia Aguilar

You May Also Like

Leave a Reply