Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
Mònica Bernaus: “Avui en dia encara costa ser dona perquè et miren més del compte” – En Femení
SEARCH

Mònica Bernaus: “Avui en dia encara costa ser dona perquè et miren més del compte”

Mònica Bernaus: “Avui en dia encara costa ser dona perquè et miren més del compte”

Mònica Bernaus és la referent del fitness a Andorra. Medalla d’or als Campionats d’Espanya, ha aconseguit donar un gran impuls a aquest esport al país. A més, és presidenta de la Federació Andorrana, però encara té molta feina a fer.

 

Com es compagina la vida personal amb l’esport d’alt rendiment?

Fins fa un parell d’anys m’ho combinava bastant bé perquè no tenia una feina fixa i podia anar fent. Ara mateix tinc un problema greu perquè em vull preparar però no puc per culpa de la feina. Abans, quan anava a campionats nacionals era possible, però si competeixes a escala mundial, ja no és viable. Ho visc fatal.

Per tant, com ho farà?

Hem creat la federació andorrana i tinc projectes macos. Tinc clar que vull fer-me professional i serà la prioritat. Ara, de moment, treballo per hores a AnyósPark i això em permet tenir més mobilitat. De cara al setembre, vull arrancar la temporada i, al maig, tinc el meu primer objectiu, l’Europeu. Abans agafaré tres mesos de vacances per a dedicar-me a la competició.

Quina és la situació del fitness a Andorra?

Ara fa mig any es va crear la Federació de manera oficial i la situació és bona, està en auge. A través de les xarxes ens demanen molta informació per a competir i ha tingut una evolució brutal. Ara molta gent va al gimnàs perquè li agradaria competir.

Com va decidir entrar en aquest món?

Doncs tot va començar perquè vaig entrar en un gimnàs de culturistes sense saber què era el culturisme. Era el que tenia a prop de casa i ells mateixos em van iniciar, em van dir que tenia una línia molt maca. Em van donar una dieta i una rutina i fins avui.

I acaba guanyant una medalla d’or al Campionat de Catalunya i al d’Espanya.

Va ser un gran reconeixement. Amb el poc temps que va passar, va ser brutal, no m’ho esperava. Hi ha molta gent que ho persegueix i no ho ha aconseguit. Em sento molt afortunada.

Com s’aconsegueix ser un referent?

Destacant i sabent mostrar el conjunt de la noia. Ara s’està erradicant el culturisme i s’aposta per categories més estètiques com el biquini fitness, que va ser la primera categoria més femenina. Per tant, diria que s’aconsegueix treballant la noia en el conjunt, no només muscularment. S’ha de treballar la posada en escena perquè en realitat és un certament de bellesa.

En què consisteix aquesta modalitat?

Primer de tot, cal destacar que des de la federació s’està apostant per categories més lights que no pas el culturisme. La meva és un conjunt on se surt amb biquini i talons, és una posada en escena amb unes poses reglamentàries. A més, s’han de complir uns criteris d’avaluació en l’àmbit físic, que sigui simètric, proporcionat, que tingui espatlles, glutis i cama. Ha d’haver-hi definició muscular però no ha d’estar sec, no s’han de veure les venes.

A més, ara hi ha la categoria fitness model, que és la que vull implantar a Andorra: la nota és una model que es presenta en tres models, un biquini, un triquini o vestit de bany i un altre amb vestit de nit.

“Des de la federació s’està apostant per categories més lights que no pas el culturisme”

Quina és la preparació mental per a aquest esport?

És el 80% de la feina. La part psicològica més dura és la de fora de competició perquè quan no tens un campionat a la vista t’has de privar de menjar coses. I en competició, n’hi ha algunes en què he de tallar aigua i només puc beure 300 o 400 mil·lilitres d’aigua.

Com és el teu entrenament?

Combino entre musculació i aeròbic, aquests darrers són suaus per cremar greixos a una intensitat del 60%. De musculació en faig de dilluns a dissabte, una hora al dia. A part, hi ha una dieta i un entrenament de posing, és a dir, saber estar a l’escenari. En aquesta modalitat és igual d’important moure’s en finor i delicadesa, tapant punts febles i sabent realçar els teus punts forts. Ara passo més hores entrenant-me que posant.

I com s’entrena?

Amb biquini i talons, com si fes dansa. Amb música, els ulls tapats, fent exercicis d’equilibri, entrenant la flexibilitat, girs, … I sobretot, repetint, repetint i repetint.

És complicat ser dona en el món del fitness?

Ara no tant, he notat una millora a Andorra. En el país ens costa més consolidar les coses i quan vaig començar a competir notava molt el fet de ser dona. L’any 2015 venia a entrenar-me al gimnàs i se’m feia dur perquè em miraven com un bitxo estrany. Era difícil perquè si no eres un gallimarsot, sempre hi havia alguna cosa. Em qüestionaven el perquè d’aquest esport, “tenint en compte tan guapa com era”. Però ara les coses han canviat i les dones estan a full, ara se’ns critica i se’ns observa menys. Però reconec que avui en dia encara costa ser dona perquè et miren més del compte. Però l’evolució és brutal, ara la dona es dedica al món del fitness més que els homes.

“Ara les coses han canviat i les dones estan a full, ara se’ns critica i se’ns observa menys”

Tòquio 2020 és un objectiu?

Aquest esport només està reconegut als Jocs Panamericans i s’està treballant perquè es reconegui pels Jocs dels Petits Estats. No sé si arribarem per Tòquio, amb sort, podria ser.

Parla’ns de la seva relació amb el Marc.

No tinc relació esportiva amb el meu germà perquè ens portem 13 anys de diferència. Però sempre ha estat un referent i em va despertar el voler viure de l’esport tot i que no tenim una relació gaire propera.

Què li demana al futur?

El meu objectiu és implantar el fitness al país i com a expectativa de futur vull que creixi al millor possible i que Andorra pugui estar representada per molta gent arreu.

 

You May Also Like

Leave a Reply