Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
Elisabet Terri: “Se me’n van tots els mals quan estic sobre l’escenari” – En Femení
SEARCH

Elisabet Terri: “Se me’n van tots els mals quan estic sobre l’escenari”

Elisabet Terri: “Se me’n van tots els mals quan estic sobre l’escenari”

És una dona polifacètica. És model i és actriu, tant de cinema i televisió com de teatre. Porta tota la vida davant d’una càmera, però també li agrada estar al darrere, per això és sòcia de Imminent Produccions, la productora audiovisual que ha produït les pel·lícules made in Andorra Nick, 73 minutos i Solo. Té molts projectes en camí i encara més en ment. Viu a Arinsal, amb la seva parella, el director de cinema i televisió José Pozo, i els seus dos gossos. Al Principat obté la calma i a les ciutats, el frenesí.

Com va arribar a Andorra?

De fet, vaig venir per amor. La meva parella ja hi vivia. Vaig començar venint algun cap de setmana puntual, fins que em vaig adonar que tenia tota la roba aquí i em vaig quedar. I ja han passat sis anys. A més, em vaig fer sòcia de la productora Imminent Produccions, que compartim entre els dos, i és el que hem fa seguir aquí. M’apassiona la meva feina i puc arribar a dir que la productora s’ha convertit quasi en un fill.

Va deixar el modelatge per actuar?

Segueixo fent ambdues coses, però no hi ha punt de comparació: em quedo amb la interpretació. Té molts matisos, em permet aprofundir en els personatges i endinsar-me en vivències molt enriquidores, així com conèixer gent extraordinària. La moda és més freda i superficial. De fet, vaig anar a viure a Milán per dedicar-me a les passarel·les quan tenia 19 anys. Recordo perfectament el moment: va ser un dia abans dels atemptats de les Torres Bessones. Però poc a poc em vaig sentir atreta pel quelcom més i als 22 vaig marxar cap a Madrid per dedicar-me plenament a la interpretació.

Si hagués d’elegir, entre quin elegiria?

Actuar, sense cap mena de dubte. És pura vocació. I si em fas elegir entre cinema, televisió i teatre, diré aquest últim perquè em permet dedicar-me en cos i ànima al personatge que interpreto. Els rodatges tenen molt de temps mort que el teatre no té. Se me’n van tots els mals i problemes quan estic damunt de l’escenari. En aquell moment, només tinc ulls pel que li passa al meu personatge.

“La interpretació té molts matisos. Em permet aprofundir en els personatges i endinsar-me en vivències molt enriquidores”

Deixi’m que la faci elegir aleshores entre la comèdia i el drama.

També ho tinc ben clar: fer un bon drama és una autèntica experiència. He d’estar molt concentrada en el personatge i en l’atmosfera que l’envolta. Inclús em causa respecte. La comèdia també m’agrada, per suposat, i de fet no és un gènere fàcil, com creu molta gent: has de fer riure, no caure en gràcia.

Quin paper l’ha marcat?

El de Zoe a 73 minutos, que s’estrenarà al 2019. Va suposar un abans i un després perquè em vaig sentir molt còmoda amb el personatge. No relaxada, sinó que em vaig adaptar molt bé al personatge. Si hagués de tornar a rodar el thriller, ho tornaria a fer de la mateixa manera.

I amb quin actor o actriu li ha agradat més treballar?

Amb l’Alain Hernández. He rodat amb ell, tant davant com darrere de la càmera, 73 minutos y Solo, respectivament. Tenim molt bona relació i és molt còmode treballar amb ell: tot ho fa fàcil.

Ha rodat amb Hernández, però també amb Paco Tous, Petón Nieto o Tito Valverde, entre d’altres. Què sent al treballar amb grans actors?

Em creixo i dono el millor de mi. És quan més aprenc. A més, quan graves al costat de grans i bons actors, ells mateixos et fan brillar.

Què li depara el futur?

Tinc molts projectes en camí, disculpa que no pugui desvetllar la majoria. A més de 73 minutos, al 2019 estrenaré Caribe todo incluído com a productora. És una comèdia dirigida per Miguel García de la Calera i hi participen Hiba Abouk, Cristina Castaño, Marc Clotet i Alejo Sauras, entre altres. Els espectadors passaran una bona estona, n’estic segura. Però n’hi ha un projecte que em fa molta il·lusió: estic escrivint una obra de teatre, que m’he promès a mi mateixa que, costi el que costi, veurà la llum l’any que ve.

“Quan comparteixo rodatge amb grans actors em creixo i dono el millor de mi. És quan més aprenc”

Pot desvetllar algun detall més sobre l’obra?

Es basa en la bogeria i el món teatral. La combinació és meravellosa: tracta diferents perspectives de la ment humana i el que ens porta a la demència.

Ja té temps lliure?

[Riu] Sí, pot semblar un tòpic però m’agrada molt viatjar en el meu temps lliure. De fet, aprofito les sortides per feina per convertir-les en escapades. Si he d’anar un dia a Madrid, aprofito i me n’estic tres.

Com són els diumenges d’Elisabet Terri?

Passo molt de temps amb els gossos. També sóc una gran aficionada al sofà i les crispetes: m’encanta veure pel·lícules i sèries.  

Troba a faltar el ritme de la ciutat?

Sí, sóc cosmopolita. Però gaudeixo molt de la calma que em dona Andorra. Em permet dedicar-me en cos i ànima a l’empresa. M’agrada sortir a la muntanya amb els gossos i sentir la natura. En canvi, Madrid i la resta de ciutats són pur frenesí i gaudeixo anant amunt i avall: entrevistes, rodatges, esdeveniments… és un ritme frenètic.

La pantalla petita s’està menjant a la gran. Com veu el sector cinematogràfic i televisiu?

S’estan fent sèries que són, senzillament, pel·lícules. De gran qualitat. També s’estan fent més sèries que llargmetratges. Són el futur. A més, una sèrie permet desenvolupar els personatges molt més que una pel·lícula, per molt bo que sigui el guió. Podem fer el personatge a mida i donar-li tots els matisos que vulguem al llarg de les temporades. Amb la irrupció de Netflix i HBO, la producció espanyola s’ha posat les piles. Tenim menys recursos, tant de temps com econòmics, però tenim molt talent, així com les idees i la intensitat per aportar més qualitat. Ho hem aconseguit al toc d’atenció que ens ha donat la competència.

Comparteixes el moviment feminista #Metoo?

Sí, és necessari que les dones no tinguin por del que diran. Sóc coneixedora del tema: vaig patir assetjaments i proposicions indecents quan era molt jove.  Per sort, gràcies al meu caràcter, no em van causar cap trauma. La gent que no té aquesta força interna i veuen el #Metoo, poden reaccionar i defensar-se. No es tracta tant de fer els casos visibles, sinó de mostrar fortalesa contra el masclisme dia a dia.

Està a acostumada a que la presentin en esdeveniments i entrevistes. Ara és el seu torn, presenti’s als lectors d’En Femení.

M’apassiona el que faig i m’esforço per aconseguir-ho. Si no em truquen, buscaré com fer-ho. He posat les rajoles del meu propi camí. Reconec que sóc una mica somiatruites, però el fet de somiar és el que em fa seguir endavant. Estic en la cerca constant de l’equilibri perquè em considero una persona de pols extrems: sóc bona, sensible, bleda i ploro amb qualsevol anunci que em toqui la fibra. Però també tinc caràcter i trec les urpes quan ho he de fer.

Fotos: Maricel Blanch

Entrevista: Alba Casanovas

Estilisme: THS (The Hair Spa)

Maquillatge: Centre Júlia

Espai: THS (The Hair Spa)

You May Also Like

Leave a Reply