Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
Margot Llobera: “Quan et poses un casc no hi ha diferència de sexes” – En Femení
SEARCH

Margot Llobera: “Quan et poses un casc no hi ha diferència de sexes”

Margot Llobera: “Quan et poses un casc no hi ha diferència de sexes”

Margot Llobera (Andorra la Vella, 18 de maig de 1996) és una pilot de ral·lis de motos, apassionada del motor. Neboda de l’Albert Llobera, ha acabat els estudis d’Enginyeria de Disseny Industrial i ara s’enfronta al gran repte de la seva vida, la seva passió. Després d’haver vist el Dakar amb els seus propis ulls, disputar-lo en els pròxims anys és l’objectiu.

Com comença la història amb les motos?

Vaig començar a anar amb moto fa cinc anys, competint a proves d’Andorra i després vaig començar a competir a Catalunya. L’any passat, al tornar del Dakar, vam voler fer un equip amb el Taller Call i amb Horacero Adventure. Aquest any he fet el salt als ral·lis i he competit a l’Hellas Ral·li i a la Baja Aragón.

Quan aposta per les motos?

No en tinc ni idea perquè no hi ha ningú a casa que s’hi dediqui. El pare feia ral·lis abans que l’Albert però en motos no hi havia ningú. De petita sempre ho havia desitjat.

És per trencar la tradició familiar?

És allò que, quan ets petita, passa una moto i te la mires. I tu vols ser allà. El que vas fent és intentar reunir les circumstàncies bones perquè passi. Si hi ets en el moment adequat en el lloc oportú, a vegades passa. I jo he tingut molta sort.

Quina és la història que hi ha al darrere?

En una festa major vaig conèixer l’Arnau Vilanova i ell me’n va ensenyar des de la base, què s’ha de fer i com s’ha de fer. És com un pare en aquest sentit. A partir d’aquí, coneixes gent i truques a diferents portes, les coses van sorgint i et vas fent un lloc.

Quins van ser els passos?

Primer el motocròs i després l’enduro. Per fer els ral·lis se n’ha de saber perquè físicament és exigent.

Però com va ser el moment exacte?

Vaig anar a casa amb l’Arnau, el vaig presentar als meus pares i vam escollir una moto. En vam trobar una de l’Edgar Montellà, que encara la tinc.

Qui i què hi ha al darrere?

Tinc una família que em dona molt suport, tot i que pateixen. L’Albert ha estat un dels pilars més importants en l’àmbit psicològic. A més, parella i amics sempre hi han estat. A part, hi ha moltes nenes que venen i em diuen, “ostres si estàs competint sempre entre nois”, però quan et poses un casc no hi ha diferència de sexes.

“L’Albert ha estat un dels pilars més importants en l’àmbit psicològic”

Com es gestiona una estructura competitiva així?

Taller Call em porta la mecànica i Horacero Adventure la logística i l’organització en carrera.

Parli’ns de la relació amb l’Albert.

M’ha ensenyat a treballar molt pel que realment vols aconseguir: “Si a tu t’agrada alguna cosa, dedica-t’hi, però que sàpigues que no serà evident i que hauràs de passar hores pencant i anant darrere la gent”. Ell viatja per tot Europa, està esgotat i continua allà. S’ha de treballar i s’ha de ser insistent. Tenim una relació molt maca però ens veiem poc, però sempre m’està aconsellant.

Què va dir quan va anunciar que correria en moto?

Que endavant, però que és molt perillós.

Ha tingut algun ensurt?

De gros, per sort, no. Soc bastant prudent.

És complicat ser dona en el món del motor?

No. Ser dona facilita una mica les coses perquè vulguis o no ets diferent en aquest món i crida més l’atenció. Pensa que a la Baja Aragón potser érem sis noies i això és un número elevat. Tu vas pel paddock i la gent es va girant i et ve a preguntar. Em diuen que sóc molt valenta, però no me’n considero. Hi soc perquè vull. A més, pel que fa a patrocinis és més fàcil perquè tens més repercussió. No he notat cap rebuig.

Ni cap impediment?

No. A més, he arribat en un moment en què ser dona ja està més vist. La Laia Sanz, per exemple, sí que ho ha patit, sí que va rebre algun comentari lleig.

Quina relació té amb ella?

En tinc més amb la Rosa Romero, però amb ella he coincidit en algunes carreres. Són una passada de noies.

Com es compagina la vida personal amb un esport d’alt rendiment?

Quan anava a la universitat i havia de venir cada cap de setmana a Andorra era més complicat. No tots els caps de setmana podia agafar la moto i a Barcelona, tampoc. Però la veritat és que amb la meva parella, ens adaptem, no ens afecta perquè sempre fem coses junts i sempre anem sumant. Malgrat això, sí que és veritat que la vida universitària ha estat més complicada i que hi ha hagut moments crítics en què no he pogut entrenar-me tant com hauria volgut. Però normalment va tot rodat.

Com és el seu entrenament?

A Barcelona era gimnàs, bicicleta i córrer, quatre o cinc cops a la setmana. Depenent de com de lluny sigui la competició faig més volum o força. Pel que fa a moto, entreno enduro, motocròs, trial i ral·lis. He tocat de tot per a entrenar-me.

Com s’afronta una cursa mentalment?

No hi penso gaire. Simplement, s’ha de fer. A la Baja Aragón vaig anar a veure què passaria. No t’has d’exigir més enllà de les teves capacitats, has d’anar al teu ritme, perquè si et canses, pots perdre. No has de pensar en els quilòmetres que falten, sinó que cal gaudir el moment.

En què ha de millorar com a pilot?

En els moments de molta adrenalina he de saber tornar a concentrar-me ràpid.

“No has de pensar en els quilòmetres que falten, sinó que cal gaudir el moment”

Quin és el seu futur?

El Dakar és l’objectiu d’aquí a dos anys, però no tinc realment pressa per fer-lo. Per disputar-lo has de ser una pilot completa en tots els aspectes, sobretot en el terreny psicològic. Al Dakar t’entrenes equivocant-te. Sóc jove i tinc temps.

Com veu el món del motor a Andorra?

Es fan moltes coses. La Federació de Motociclisme d’Andorra m’ajuda molt pel que fa a gestions i és molt important que es faci aquí l’entrega de premis en l’àmbit mundial, és una passada. Gestionar això és una feinada. A Andorra només falta un circuit sense salts, s’hauria de fer ara que som la meca del motor. A més, aquí hi ha molta gent. Al gimnàs em trobo el Jorge Lorenzo, els germans Espargaró… És normal per a mi i ells n’estan encantats de ser aquí. Es parla de l’aspecte fiscal però si és per això te’n vas a Qatar. Se senten molt acollits, protegits, la gent no els atabala i és un paradís per entrenar-se.

You May Also Like

Leave a Reply