Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
Ignasi Morató, el disseny d’una vida – EF Style
SEARCH

Ignasi Morató, el disseny d’una vida

Ignasi Morató, el disseny d’una vida

Ignasi Morató Agustí va néixer a Barcelona el 10 juliol del 1955. És dissenyador gràfic, industrial i d’interiors, d’una generació de creatius de Barcelona que volien ser dissenyadors, però no sabien de què. La seva feina ha estat reconeguda a escala europea i es pot considerar el primer dissenyador que hi ha hagut a Andorra.

D’on procedeix la família?

De la part del pare venim del Montseny, de Santa Maria de Palautordera. Per part de la família Agustí, som barcelonins.

A què es dedicaven els Morató?

Els Morató eren, ja des dels avis, farmacèutics i químics, tenien la fàbrica i els laboratoris Morató. El producte estrella era la sacarina. Van ser els primers de produir la sacarina granulada. El meu pare era metge cardiòleg. Va morir quan tenia 40 anys i jo en tenia 5. Vivíem a Barcelona, recordo, en un pis immens de l’Eixample on la meitat era la seva consulta.

I per part de mare?

L’avi Valentí Agustí era empresari i es va dedicar a la importació, fabricació i venda de productes de goma als inicis del plàstic. Va marxar a Argentina fins que l’entranyable àvia Anita li va donar un ultimàtum i va tornar per casar-s’hi. Tenia molt talent, crec que he heretat d’ell el vessant creatiu i inventiu. Va tenir tres botigues, la de la Via Laietana barcelonina va ser la més important i que ha durat fins fa poc. 

Sou quatre germans?

Vam ser cinc però un va morir de petit. Tinc dues germanes més grans amb qui ens portem 6 i 7 anys, una és també metge i l’altra analista de laboratori. El meu germà Josep Maria, que és psicòleg, és un any més jove que jo.

On vàreu estudiar?

Vaig començar al Liceu Francès de Barcelona, després a la Sagrada Família. Als 9 anys vaig patir una hepatitis i varen enviar-me un estiu a la Salle de la Seu d’Urgell per recuperar-me de salut i dels estudis que vaig perdre durant la malaltia. Al curs següent ja vaig començar el batxillerat a la Seu. També amb el meu germà.

Va ser quan vàreu iniciar la relació amb Andorra?

Efectivament, teníem un apartament a Encamp i ja ens varen inscriure aquí. Els caps de setmana pujava la meva mare i els passàvem a Andorra. Els estius anàvem a Cambrils on encara conservo bons amics de la població autòctona d’allà.

Heu estat molt esportista sempre…

La mare i les tietes ho eren molt  i ens empenyien sempre a fer esport. En no tenir pare, un tiet ens portava sempre a fer moltes activitats: esquí de neu, nàutic, submarinisme, bicicleta, pesca, vela, que és una de les aficions que tinc avui dia, i sobretot molta natació. Ara també és el que practico per mantenir-me. Però la vela és la meva passió. Fins i tot vaig participar en la fundació de l’Andorra Club de Vela que encara està operatiu.

Va ser la natació una de les vostres primeres feines?

M’hi guanyava la vida als estius, treballava de monitor de natació. Havia treballat al Masnou i a pobles del voltant. Vaig començar amb classes de grup, però després amb cursets particulars. Eren uns guanys per poder passar un bon estiu i viatjar.

I en àmbit musical?

Vaig començar a estudiar música a l’internat però m’avorria moltíssim. Eren aquelles activitats que es feien a l’hora del “recreo” i era horrorós. Però vaig començar perquè  jo realment volia tocar el piano i la guitarra. Fins i tot vàrem fundar un grup  de rock, però més que res ho fèiem per lligar, hehe.

I d’estudis superiors?

Vaig començar a IADE, l’escola de disseny d’interiors de Barcelona, ja que era una mica la introducció al disseny. Vaig entrar a l’estudi d’un important arquitecte, n’Albert Pla, i això em va estimular a seguir fent coses de disseny. Encara ara, quan vaig crear l’empresa Dabadà, tot i que no era en exclusiva, també fèiem interiorisme. Vaig treure’m també el títol oficial en Disseny Industrial a l’Escola de Disseny i Art Llotja. Mentre ja treballava a l’empresa de joguines EXIN, que va ser la meva primera feina important desenvolupant molts projectes, vaig començar a interessar-me pel disseny gràfic. Aquesta ha estat l’activitat que més he desenvolupat per una qüestió pràctica, ja que era ràpida i econòmicament fiable.

Heu estat també professor?

Ho he estat durant 11 anys a Barcelona, fent classes de Disseny Gràfic a diferents escoles, però en tenia una de fixa que era l’escola de disseny LAI adscrita a la UIC, la Universitat Internacional de Catalunya. També vaig impartir classes d’identitat corporativa i presentació de projectes a l’Escola d’arquitectura de la mateixa UIC.  

Quin és l’objectiu del disseny industrial?

Com a professor vaig intentar treure’n la definició exacta, que encara no la tinc precisa. Per a mi és el fet de crear artefactes, productes, articles, objectes, formes i imatges per viure més bé i en un món millor. Això, combinat amb l’estètica i fent que sigui funcional aconsegueix que una cosa ens acabi agradant perquè té una forma interessant i és pràctica. Considero que hi ha molts productes mal dissenyats. Els mòbils no estan ben resolts, és un dels objectes que més ens cau de les mans. Tot i que hi ha un mercat paral·lel de gadgets per protegir-los.

Un dels vostres primers objectes dissenyats va ser premiat…

Sí, va ser una setrillera antigoteig. Tinc la medalla de l’ADI FAD del 78. Jo em vaig quedar amb el plaer i la glòria d’un excel·lent disseny i de guanyar un premi de disseny industrial, un gran estímul per continuar amb una professió complicada aleshores.

Quins són alguns dels vostres dissenys més coneguts al país?

Vaig dissenyar un casc integral per a motoristes treballant per a un enginyer alemany que viva aquí a Andorra. Amb l’Arquitecte Toni Molné vaig col·laborar per fer l’Àmbit d’Erts; vaig dissenyar les botigues de llenceria Solca i Soler a Escaldes, on es canviaven els criteris de venda. Vaig fer la remodelació de les oficines de la secció d’assegurances de Becier a Santa Coloma. Botigues i comerços a Andorra que ja han desaparegut. He fet moltes imatges de marca, identitat corporativa per a empreses del país com la de Carn d’Andorra, de Sant Eloi, ESTELA, la botiga d’esports Carving i programes d’identitat corporativa per a esdeveniments i congressos. Vaig fer la primera campanya política amb tanques al carrer, i com a responsable d’imatge de l’aleshores Equip de Renovació. He dissenyat la majoria de llibres del fotògraf Jaume Riba, una carpeta amb la presentació dels objectes del castell de Somplosa i una caixa en homenatge al Doctor Molines.

I a l’estranger?

Vaig estar mig any com a dissenyador industrial a Itàlia, IAA (International Auto Accesori), vaig desenvolupar un projecte especial per cobrir cotxes, no vaig cobrar. Jo duia barba i volien que me la tallés, llavors era una mica rebel. Alguns dels meus projectes més importants fora han estat per a empreses com Osborne o Filmtel. Vaig treballar molts anys com a creatiu publicitari lliure.

L’objectiu no era només fer-ho maco…

He desenvolupat projectes en què es van aconseguir els objectius principals, es van fer unes botigues on en poc temps es va duplicar el volum de vendes. La col·locació de les zones d’una botiga és essencial per al resultat final, l’exposició del producte, la circulació del públic i la imatge de marca son vitals. Hi ha unes estratègies de la manera d’atendre al client que es poden aplicar.

I ara, a què us dediqueu?

Sempre he volgut desenvolupar una altre activitat com és la pintura. Ara estic a mig gas i pinto, pinto artístic, no parets! He fet tres exposicions, dues a Barcelona i continuo… Navego a vela amb el meu vell vaixell i em cuido, quan es deixa, de la meva filla Ona.

You May Also Like

Leave a Reply