Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
On és el nostre temps? – EF Style
SEARCH

On és el nostre temps?

On és el nostre temps?

Fa tot just unes setmanes un nou repte corria per les xarxes socials. Consistia a penjar dues fotografies d’un mateix separades per 10 anys de distància: una d’ara, del 2019; i l’altra del 2009. Queda lluny el 2009, i sobretot si pensem que tot just els primers telèfons amb 3G arribaven a les nostres butxaques, Facebook tot just superava Myspace i Youtube començava a popularitzar-se. Són, si ens hi fixem bé, els 10 anys d’explosió d’internet.

Durant aquests deu anys hem après a fer moltes coses, hem après a comprar bitllets d’avió i dur-los al mòbil sense imprimir; hem après a comprar per internet un producte que és a centenars de quilòmetres avui, i l’endemà el tenim a casa nostra; o un altre de la Xina que, amb l’enviament inclòs, ens costa menys que si baixéssim al “Tot a cent” (que existia fa deu anys encara, però ara ja no) de la cantonada. I és que una de les grans revolucions dels darrers deu anys ha estat el temps.

Però mirem-ho d’una altra manera. Mirem el nostre temps. En tenim? Ens en sobra? Anem més tranquils, més relaxats ara que tot ho podem fer ràpidament i a cop de click? Tot s’ha accelerat. Tot va més ràpid. I nosaltres també.

Els dies segueixen tenint 24 hores però ara hem de fer moltes més coses que abans. A la feina no només fem el que fèiem sinó que s’hi han incorporat processos gràcies a internet, que també hem de fer amb el mateix temps que abans fèiem només els “analògics”. I a la vida personal, també. Quantes hores passem a WhatsApp? I a Facebook, Instagram, Youtube o Netflix? Fins i tot hem accelerat el nostre temps d’oci. Ja no fem vacances de relax mirant les hores passar a la segona residència, necessitem adrenalina, necessitem volar molt lluny. I tot això compartir-ho a tot arreu, les xarxes socials o el grup de whatsapp d’amics a qui no veiem mai perquè sempre estem molt atabalats fent altres coses.

Però com hem arribat fins aquí? A poc a poc, i el capitalisme n’és el principal impulsor. Ha estat amb petites accions, per facilitar-nos la vida o el cost de les coses, que el nostre temps ha anat perdent valor. Un fabricant de mobles suec ens planteja el primer gran canvi del món dels mobles. Si t’ho busques tu, ho reculls i ho carregues, t’ho endús a casa i ho muntes, et surt més barat. Sembla un acudit però tots hi hem caigut de quatre grapes, perquè no hem valorat el nostre temps. El mateix van fer les operadores d’aviació, si et busques el bitllet d’avió, te’l compres i te l’imprimeixes, et surt més barat. Si vas en una gasolinera sense personal, amb un ordinador que quan pagues desbloqueja el pas del carburant, i te’l poses, et surt més barat. I vas a una cadena fast food i ja no hi ha ningú al taulell, hi ha unes màquines en què t’ho demanes tu mateix. I ja no et surt més barat. I la banca s’hi apunta a la inversa: o t’ho fas tu, o et cobrem una comissió per fer-t’ho nosaltres.

Hem menyspreat el nostre temps. No hi hem donat valor. Però els empresaris sí. Tot el temps que invertim a fer coses que abans ens feien treballadors és una despesa menys per a l’empresari, perquè aquests treballadors ja no hi són. Aquests llocs de feina ja no existeixen, o dit d’una altra manera, la feina la fem nosaltres però sense cobrar: pagant.

Mentrestant, la impulsivitat va augmentant de manera exponencial en nosaltres, potenciada pel consumisme actual i la necessitat d’estar connectat constantment. Un problema relacionat íntimament amb la gestió del nostre temps personal i que, deriva en patologies com poden ser l’ansietat, l’estrès o la hiperactivitat que cada dia són més presents a les consultes i hospitals on, per sort, encara hi ha metges fent la seva feina.

You May Also Like

Leave a Reply