Notice: Use of undefined constant REQUEST_URI - assumed 'REQUEST_URI' in /var/www/vhosts/elperiodic.ad/subdominis/enfemeni/httpdocs/wp-content/themes/streetstyle-blog/functions.php on line 73
QUAN L’APRENENTATGE ÉS DE MANERA NATURAL – EF Style
SEARCH

QUAN L’APRENENTATGE ÉS DE MANERA NATURAL

QUAN L’APRENENTATGE ÉS DE MANERA NATURAL

El cervell d’un nadó està preparat per aprendre de qualsevol acció que l’envolta

 

Quin món desconegut on endinsar-se millor que el nostre propi cervell…? Aquesta magnífica i laberíntica computadora que ens regeix, que ha alimentat milers d’articles i estudis, i que avui en dia, encara hi ha tant per descobrir.

Tenint en compte els resultats de centenars d’aquests estudis, ens podem fer una idea de l’eficiència en la recerca de la perfecció que ha exercit la natura.

Si bé sabem de la importància vital que té aquest òrgan per l’ésser humà, cal destacar el moment més rellevant del seu desenvolupament, que és tan bon punt comencem a comptar els dies a partir del nostre naixement.

El cervell d’un nadó pesa al voltant de 300/350 grams, que ve a ser el 25% del pes total de quan som adults. Al cap de 3 anys, ja tindrà més del 75% del seu pes final. Aquest centre neurològic d’una capacitat d’emmagatzematge immensa, està formada per milions de cèl·lules i de neurones amb les connexions preparades per ser endollades, i està afamat d’informació, com es diu vulgarment, és una esponja preparada per absorbir.

S’ha de tenir en compte que un nadó o bebè aprèn de tot. D’actes o fets que pels adults passen desapercebuts i sovint incomprensibles al nostre entendre. Actuem fermament en l’intent d’alliçonar al nen o nena, repetint mil cops el que es pot fer i sobretot, el que NO es pot fer.

Doncs bé, posarem un exemple habitual que han d’afrontar molts pares i mares quan han de donar el berenar al seu nadó, i aquest “tremendo” o “tremenda”, es dedica a tirar les joguines a terra… Arribats a aquest moment, hauríem d’intentar posicionar-nos en el seu lloc i entendre el perquè d’aquell acte que a nosaltres ens provoca incomoditat o enuig. En aquest punt, hauríem de ser conscients que pel bebè és un procés d’aprenentatge i està entenent aquell fet, a ell li provoca uns enllaços neuronals que són els primers continguts en la “memòria interna” (us recorda alguna cosa?).

I com tot aprenentatge, amb la repetició d’una acció, allò que quan som més grans li diem “pràctica”, millora el coneixement.

Un bebè té la capacitat d’aprendre amb tots els sentits, per tant necessita tocar, escoltar, veure, olorar i tastar! Allò de posar-s’ho tot a la boca, de voler-ho tocar tot i obrir els ulls com a plats quan algú li fa ganyotes, per a ell és informació nova que capta i emmagatzema.

El fet que es produeixi la connexió neuronal, és gràcies a les estimulacions que rep el bebè. És en aquest moment de la vida quan es té la capacitat d’aprenentatge màxim, i per tant, és el millor moment per educar, aprofitant el que ens facilita la mateixa condició humana.

You May Also Like

Leave a Reply